El sufragi creatiu

Llegeixo a Vilaweb que les coordinadores de les consultes per la independència implantaran el vot electrònic al referèndum no vinculant del 28 de febrer. No només això, sinó que també pensen separar els vots dels menors de 18 anys i els dels immigrants que no tenen dret a vot en eleccions normals. Això és una aberració.

En primer lloc, l’ús del vot electrònic és un greu error en una consulta d’aquest tipus. Aquest sistema ha resultat manipulable en no poques ocasions i molts experts en tecnologies de la informació estan absolutament en contra del vot electrònic precisament perquè són conscients de la facilitat que hi ha a l’hora de manipular els resultats. No trigarem a veure com sorgeixen col·lectius que restin credibilitat a la consulta per l’ús del vot electrònic, que recordem, no l’ha convocat el govern i no és vinculant.

Si visitem les preguntes freqüents de la GNU ens trobarem amb aquest paràgraf:

Note, however, that voting is a very special case. Just because the software in a computer is free does not mean you can trust the computer for voting. We believe that computers cannot be trusted for voting. Voting should be done on paper.

Podem veure un vídeo força interessant sobre el vot electrònic:


O podem llegir opinions de gent coneixedora del tema.

D’altra banda, no veig quin és l’avantatge del vot electrònic. Actualment, sense el vot electrònic podem saber el resultat d’uns comicis en poques hores. El temps guanyat amb el nou sistema no és significatiu en comparació amb el cost d’implementar el sistema i tenir-ne cura de la seguretat i la integritat del procés. I torno a insistir en que el tema de la seguretat en una votació electrònica no és quelcom banal que ens puguem prendre a la lleugera.

Per últim, diuen que separaran els vots dels individus que no tindrien el dret legal a votar en uns comicis convocats pel govern. Així podrem fer-nos una idea dels resultats si només votés qui pot votar legalment. Aleshores, jo hem pregunto, perquè se’ls deixa votar? Si l’objectiu és fer una enquesta per segments de població, no cal fer tot el que s’està fent. Si l’objectiu és vendre el resultat com allò que volen els catalans i que no els deixen decidir, l’estratègia és del tot equivocada. El vot és (o hauria de ser) secret, i tot el que vagi encaminat a separar el vot per intentar intuir què pensen els diferents segments d’edat va en contra del vot secret. A més, si separem els vots de la immigració i els fem públics correm el perill que això esdevingui una font de xenofòbia molt perillosa tant pels partidaris del sí com pels partidaris del no.

En conclusió, un referèndum tan agafat amb pinces com les consultes populars que celebrem a Catalunya hauria de deixar-se d’innovacions i creativitat a les urnes. El contrari restarà fiabilitat al procés i donarà arguments als qui sostenen que aquest procés és una ximpleria. Hi ha persones disposades a aferrissar-se a qualsevol cosa que resti credibilitat a les dades obtingudes.

This entry was posted in Opinió and tagged , , . Bookmark the permalink.

Comments are closed.