Els grans mitjans d’informació a Internet estan prenent un rumb que els conduirà directament al suïcidi. Pretenen cobrar per un accés a la informació que fins ara era gratuït.
Rupert Murdoch, director de News Corporation, va llençar la brillant idea al mainstream ara fa uns mesos. Molts mitjans de comunicació tradicionals no van trigar gens en posar-se del seu costat. Sembla que tots obliden el fracàs estrepitós que va tenir aquesta mateixa idea fa pocs anys i que va obligar, entre d’altres, al mateix ElPaís.com a fer marxa enrere al veure com queia en picat el número de pàgines servides pel diari digital…
Ara que el preu de la publicitat està sota mínims degut a la recessió econòmica que està vivint el món, el cost de servir una pàgina deu estar per sota de l’ingrés obtingut per la publicitat, sinó la mesura no té cap sentit. Els diaris saben que en el moment que cobrin pels seus continguts la seva audiència es veurà reduïda, i els seus ingressos per publicitat també.
En un món d’abundància d’informació com és Internet, el cost de la mateixa tendeix a zero. És clar que alguns aconseguiran mantenir-se cobrant subscripcions. Però quants cauran? Perquè no tothom té el ganxo que té el Wall Street Journal o el Financial Times.
La mesura de cobrar per la informació només beneficia els mitjans anglosaxons, que són els únics amb una força capaç d’arrossegar individus de tot el món. Són exportadors culturals i d’informació nets. No m’imagino cap mitjà de la premsa digital espanyola mantenint-se de suscriptors ara mateix. Almenys no mentre continuïn fent-se ells mateixos la competència mitjançant els seus propis rotatius en paper.
Ara que penso… No estaran pensant en eliminar el diari de paper? S’obliden, però, que en el medi digital el llindar d’accés pels nous mitjans és molt menor que en el negoci tradicional de la impressió i la distribució del paper. Ara es poden trobar que la seva competència sigui qui fins fa poc eren els seus propis treballadors: els periodistes que no treballin per a cap mitjà d’informació gran. L’era dels grans imperis mediàtics arriba a la seva fi, per a benefici de tothom.
Com a curiositat, vull comentar que avui m’he portat la desagradable sorpresa que Ars Technica m’ha volgut cobrar per acabar de llegir un article (que em faci subscriptor premium, diuen). Automàticament he eliminat Ars Technica de l’agregador de notícies que faig servir. Sé que trobaré la informació en un altre lloc sense pagar.
Això d’acostumar els consumidors al teu producte i de cop voler que es fiquin la mà a la butxaca em recorda molt als traficants de droga. La diferència és que amb la informació un no té dependència. I Internet n’està ple d’altres fonts a cop de clic.
