La deriva sensacionalista dels darrers temps en la premsa em preocupa. Normalment, els diaris estan plens de notícies presumptivament científiques que volen difondre algun tipus de descobriment. I no fan sinó tot el contrari. Només aconsegueixen que la gent pensi que els estudis són estúpids i que els científics no tenen res millor a fer que experiments ximples per a justificar la seva feina.
Al diari El Economista, acabo de llegir un article titulat Mudarse a EEUU aumenta el riesgo de los hispanos a contraer cáncer. Sincerament, l’article no és gens clar ni expressa veritablement les conclusions de l’estudi amb el qual es documenta. L’estudi en qüestió, després de fer-li una ullada, arriba a les següents conclusions…
- Cada subpoblació hispana (cubans, mexicans…) té un perfil del càncer diferent. No es pot considerar a tots els hispans en un mateix sac per tal d’estudiar la seva predisposició als diferents tipus de càncer.
- Els mexicans són els hispans amb menys incidència de càncer (i els que, històricament, més tard van emigrar als EEUU).
- El càncer té, per norma general, una incidència inferior en els hispans dels EEUU a la dels americans blancs no hispans.
- La taxa de població d’hispans que pateixen càncer als EEUU és força superior a la dels hispans que romanen al seu país d’origen.
I jo em pregunto, per què no es destaca en l’article d’El Economista el menor risc dels hispans a patir càncer (tant dins com fora dels Estats Units)? Perquè això no ven, malgrat que és una de les conclusions de l’estudi. És millor dir que els hispans de Florida tenen un 40% més de possibilitat de patir càncer que els hispans en els seus països originaris.
Per cert, l’article no diu pas això del 40% que indica l’estudi. Es veu que la periodista deu seguir aquella gran excusa del jo sóc de lletres per tergiversar la realitat un cop més i dir que
la incidencia se reduce a la mitad en los compatriotas que deciden quedarse en sus países de origen.
Quina gran mentida! Per a que això fos veritat, la taxa d’incidència de càncer dels hispans dels Estats Units hauria de ser un 100% superior a la dels hispans als seus països d’origen, i això no és el que diu l’estudi. Qualsevol nen de la E.S.O. sap que el 50% de 100 és 50. Però el 50% de 150 és 75. No només es treu de la màniga un estupend i injustificat 10% sinó que a més li dóna la volta als números als quals li aplica el percentatge a gust del seu sensacionalisme.
I ja per acabar de tocar amb els peus a terra, és normal que una població que migra a un altre territori acabi tenint les mateixes predisposicions a patir malalties que els naturals del territori. A la llarga, immigrants i nadius acaben compartint l’ambient i les costums. I això de l’ambient i els hàbits de les persones són crucials per al desenvolupament dels tumors. D’altra banda, als països desenvolupats l’esperança de vida és més gran i com més adulta és una persona té més possibilitats de patir càncer.
Actualització: malgrat que tampoc no indica que, en conjunt, els hispans tenen menys risc de patir càncer que els nord americans, l’article del diari mexicà El Universal, li dóna cinc mil voltes al que comento i exposa les dades sense tant d’alarmisme i més raonadament.
Estudi objecte de l’article:
